amigos en los yermos

4 de abril de 2011

La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus



Ahir vaig tindre oportunitat d'anar a una presentació de un conte molt especial. Un conte que té una historia molt interessant igual dins que fóra.

Em va agradar moltíssim com ens va contar Dolors, de Edicions 96, com aquest conte va arribar a convertir-se en llibre. Era com sentir un altre conte també molt bonic. Mª Josep Escrivà, la traductora, ens el va dedicar a la meua amiga Esther i a mi, el llibre, i, també amb Eva Pellicer, una actriu molt simpàtica que ens va llegir el conte, van fer una presentació molt original.


El conte tracta sobre una princesa que un dia, al posar-se les sabates de cristall, va ficar la pota ben posada, ja que es va haver de casar. I amb un príncep que no li pareixia mai bé com cuinava els cervellets de canari. La Ventafocs feia el que volia el príncep, fins que es va trobar a ella mateixa i va tornar a ser feliç.

He fet un xicotet poema dedicat a totes les dones i també a molts homes que, com la Ventafocs, un dia s’ompliràn de coses boniques.

Ací estem algunes de les princeses de la vesprada que gaudirem juntes del conte. Encara que falten la meua tia Encar, la tia Amanda, Clara, ma mare i moltes més.


Es visten de rosa
milions de princeses
que un dia desperten
amb un príncep blau
i ulleres negres.

Van a l'encontre
de coses boniques.
Hui son les reines
de una gran festa
per celebrar
que ja s'han trobat
elles mateixa.


7 comentarios:

Joana dijo...

El princep blau, potser qualsevol persona del nostre voltant que ens fa creure en una idealització que no exixteix i cegades pel seu poder d'atracció, sense adonar-nos-en caiguem en la la seua xarxa i comencem a perdre identitat posant-nos al seu servei.

M'alegre molt que t'ho passares bé i que gaudires de la presentació. el millor de tot es saber que no som propietat de cap princep blau o negre i que la nostra millor amiga està al nostre interior, sols HEM DE descobrirla.

Molt bonic el poema i la foto fantàstica!!!

Joana dijo...

descobrir-la

M. Roser dijo...

Totalment d'acord Joana. Nosaltres no pertanyem a ningú i hem de fugir de les persones que ens vulguin fer creure que estem al seu servei, per més "guais "que siguin. Un visca, per aquestes reines que s'han trobat elles mateixes...
Una abraçada,
M. Roser

Unknown dijo...

M'agrada moltíssim la poesia, xiqueta, això de "princeses que s'han trobat o retrobat a elles mateixes". És el millor final feliç per un bon conte, o.... per la vida real.

Neus dijo...

Moltes gràcies, princeses, per la visita. Ma mare ha estat explicant-me que qualsevol "vampir energètic" ens pot fer perdre la nostra identitat. El que passa es que de vegades van molt ben disfressats.
Tia, fins i tot tu has vingut! quina sorpressa!
Una abraçada per a totes. B7s!! :D

Alexandre Blau dijo...

Neus aquest post esta mol bonic .El llibre tambe m'agrada molt i el poema tambe.

Adeu.

Joana dijo...

Alexandre, quina alegria veure't per ací!!! El blog ja et respecta i no et gasta bromes de mal gust com el d'anglés, eh???