amigos en los yermos

16 de abril de 2011

Jo ja sé qué vaig a regalar per San Jordi!!



Mai m’havia esperat viure una vesprada tan especial. El dia 8 d’abril es va presentar a la sala Lliberal d’ Algemesí el llibre Besllum de Joana Navarro Franco.

El vespre de la presentació, estàvem una mica nervioses. Nuria, Joana i jo havíem assajat alguns poemes per recitar-los a la presentació del llibre. Mai li podré agrair a Joana la seua infinita generositat que ha demostrat al incloure un dels meus poemes per obrir el seu llibre.

Nuria, la meua companya de 5é ens va amenitzar amb “La Sonatina” de Beethoven, a més d’acompanyar-nos al teclat amb peces escollides per a cada poema.

Va ser tota una experiència seure a aquella taula i notar com m’esborronava amb les primeres paraules que presentaven el llibre que li dedicava Miguel Angel Briz. La sala estava de gom a gom, però hi havia un silenci total, la gent que havia vingut disfrutava cada paraula, cada vers, cada nota. Fins i tot alguns van plorar d’emoció. Quant em va tocar a mi estava molt nerviosa, no sé si algú ho va notar, m’han dit que vaig recitar el poema molt bé, encara que al principi sentia por, fins que va arribar un moment que aquella por, com una papallona després d’ haver sigut cuc, es transforma en felicitat.

Joana, estava guapíssima, radiant i va recitar els seus poemes com una mare que acarona al seu fill. I tant que ens va acaronar, tots aplaudiren molt, deien que no havien vist mai presentar un llibre amb tanta gent, amb tant de calor humà, tots pendents de cada vers.

El que si es ben cert es que aquella vesprada molts la recordarem.

Amb el permís de Joana, deixe ací la meua contribució a Besllum, que aquesta vesprada estarà als Jardins de Vivers, caseta 2 esperant la vostra visita. Ens vegem allí.

LA TARDOR

Voldria tindre el pintor
una paleta del color
per poder pintar el capvespre
d’un dia de tardor.
Està boig aquest oratge
ara fred, ara calor!
Com canvia de carassa,
quan pleguem la carabassa!
Juguen xiquets, juga el vent
tots junts en un moviment.
Cada canvi d’estació,
una nova cançó.
Com canvia el paisatge
quan arriba la tardor
Les fulles dansen al vent,
el fred, es deixa caure al temps;
xiulant, despulla l'arbre,
i s'adorm per un moment.

Neus M. Sangüesa
Tous, octubre del 2009

13 comentarios:

Jordi Dorca dijo...

Jo també ho sé.
I t'envejo que hagis pogut assistir a la presentació.

Joana dijo...

Que calladeta et tenies la sorpresa! No m'has donat ni una pista! Ja vaig notar la teua emoció, però llegir-ho ací amb les teues paraules em fa reviure el moment. Va ser tot molt bonic, em féreu sentir molt segura tots, però especialment vosaltres dues.

Crec que aquest curs hem compartit més que mai. Viure actes com aquest i tots els assajos previs ha fet molt més forts els nostres lligams.
Moltes gràcies per la dedicatòria, ets un sol.
Ah! Encara no m'has dedicat el teu poema!

vicent roig dijo...

Caram Neus! He devorat el teu bloc i estic impressionat. Més bé diria acomplexat. Té una frescor i una imaginació que ja volguera per a mi. Besets. Vicent Roig

Neus dijo...

Jordi, m'havera encantat què hagueres vingut. Conèixer a Helena també va ser molt especial, pareix mentira només llegint com podem sentir a prop una persona, quant la temps davant es com si ja la conegueres desde sempre. I després d'aprendre tantes coses en Adverbia, també m'agradaria conèixer-te. Una abraçada.

Neus dijo...

Joana, ja t'havia dit que era una sorpresa!! hui estaves guapíssima dins de la teua caseta.
Es bonic compartir la vida amb tu.
M'ha dit un pardalet que et deixarà caure una flor ben prompte.

Neus dijo...

Hola Vicent o Don Vi, com diu ma mare, quina sorpresa més bonica. Es una meravella gaudir també d'una de les persones que ma mare té amb tanta estima. M'encanta què li haja agradat el bloc i sobretot què participe.
Jo també espere algún dia tindre la edat de ma mare i que els mestres s'anrecorden de mi amb tant d'afecte.
Una abraçada.

Neus dijo...

Ahh!! Joana se m'oblidava B7ss!!! i fins el dilluns!! :D

magu dijo...

DEAR NEUS
Me encantó tu poema, jaja
aunque como decimos los porteños
no entendí un pepino, pero me gusta la musicalidad
jaja
te dejo el mio

sábado 16 de abril de 2011
RIMA PASCUA VEGETARIANA JAZZ

RIMA PASCUA VEGETARIANA JAZZ

Aunque corra la coneja
la tradición es añeja
manicitos confitados
membrillos abrillantados
huevitos de chocolate
con el peso de un kilate
el que tiene algo de mosca
seguro encarga la rosca
sagrada celebración
de una antigua religión
la cristiana y la judia
festejan el sacro día
luego de ayuno y vigilia
con amigos y en familia
a almorzar alguna tarta
de esta PASCUA es mi pancarta
¿quieren mucho amor y paz ?
má vegetales y jazz

magú

BESITOS NEUS
magú

Pere dijo...

"Per Sant Jordi no et regalaré roses ni tan sols pomes de colors, et regalaré versos que vénen d'un bosc de somni.
D'on s'acaba la terra d'arròs, d'un lloc que fa olor de flor de taronger al final del camí de Riola ... perquè els llegeixis de besllum, al final de la tarda."

Bona tarda Neus:)

Neus dijo...

Besitos Magú, gracias por el poema y por la visita. Me gusta tu blog de Campanita, es muy divertido.

M. Roser dijo...

Hola Neus, has d'estar molt contenta de poder formar part del llibre de la Joana...La tardor és un poema molt bonic, a veure si quan passa una mica de temps ens sorprens un dia amb un llibre que sigui tot teu i on el convidat d'honor sigui un poema de la Joana.
Molts petons i bones vacances,
M. Roser

Neus dijo...

Pere, qué bonic!! vaig a guardar-me açò, m'encanta.
He anat a Calle Arquímedes i no em deixa posar-te el comentari. He buscat "astenia", ara ja sé una paraula nova. Però ja que vé el bon temps hi ha que aprofitar l'energia que ens dóna el Sol.
El vídeo es molt original i la cançò també.
Bona tarda per a tu també Pere.

Neus dijo...

M. Roser!! Estava pensant amb tu. M'ha fet molta gràcia el teu comentari. Si alguna vegada escric un llibre, sé que Joana estarà amb mi, ho tinc clar. També tots vosaltres que sempre teniu per a mi bones paraules de cor.
Bones vacances per a tu també.
Una abraçada, b7s!! :D