amigos en los yermos

25 de febrero de 2011

14 de Febrero

El cumpleaños de cada persona es un día muy especial, el mío fue el 14 de febrero y es un día que me encanta, el año pasado ya nombré en mi poema a S. Valentín.

Una de las cosas que hace más especial ese día, es la fiesta que se celebra en Teruel con teatro en la calle, mercado medieval y sobre todo la gente que se viste como en esa época que también come, bebe y actúa en la calle. Durante estas fiestas podemos encontrar más de 3.000 actores voluntarios y 1.200 actores profesionales en las calles de Teruel que nos hacen sentir como si hubiéramos viajado en el tiempo.

Este año los actores principales han sido Raquel Vicente Gómez, una chica que en su día a día normal es esteticien, de 25 años, en el papel de Isabel de Segura y Gabriel Fuertes Muñoz, informático, de 29 años, vive toda la vida en Teruel y se presentó este año por primera vez, en el papel de Diego de Marcilla. Los dos lo han estado fantásticos. Pronto os contaré la historia completa. Por ahora, espero que os guste la canción que les dedica Mª Carmen Torres tanto como a mi.


17 de febrero de 2011

Cuento rimado

Aquí os dejo el mismo cuento rimado que está abajo en valenciano. Esta vez traducido al castellano, para todos los amigos blogueros castellanoparlantes. Espero que os guste.




Hace años en el firmamento

se celebró una gran fiesta

y justo en aquel momento

pidieron a la orquesta

la canción del elemento.


“Aire” cantaban a coro

satélites y planetas,

crearon un gran tesoro

plantas, animales y setas

¡hicieron la Tierra de oro!


Al principio todos vivían

de manera natural.

por no tener no tenían

ni sociedad estructural,

ni de letras sabían.


Venían los cuatro elementos

a visitar nuestra Tierra.

a veces muy insolentes

bajaban de la sierra

y chillaban, muy potentes.


El hombre pasó a la acción

por defensa y avaricia

entró en evolución.

Ahora el temporal limpia,

cree que tiene la solución.


Los peces mueren en el mar

el agua del río no está limpia.

Aire y tierra quieren gritar:

¡Estáis matando el planeta!

¡No hay nada sin explotar!


¿Qué es esta alteración?

¿Puede ser la humanidad?

Se conciencia la población

por propia seguridad

se implica con determinación.


Hay una gran asociación,

en las calles solidaridad

para frenar la polución

¡Incluso en la ciudad

reina la colaboración!


Poder salvar el planeta

todos en piña,

esta es la libertad

en el pensar de esta niña.

15 de febrero de 2011

Conte rimat



Fa molts anys al firmament

es va celebrar una festa

i just en aquell moment

van demanar a l’orquestra

la cançó de l’element.


“Aire” cantaven a cor

satèl·lits, estels i planetes,

i van crear amb amor

vida, animals i plantetes

Farien la Terra d’or!


D’entrada tots vivien

de manera natural.

per no tindre no tenien

societat estructural,

ni de lletres en sabien.


Venien els quatre elements

a visitar nostra Terra.

de vegades molt dolents

baixaven de la serra

i cridaven, molt potents.


L’home passà a l’acció

per defensa i per enveja

va entrar en evolució.

Ara, el temporal neteja,

creu que té la solució.


Els peixos finen al mar

l’aigua del riu no està neta.

Aire i terra criden en un plor:

estem matant el planeta!

no hi ha res per explotar!


Què es aquesta alteració?

Potser és la humanitat?

Se consciència la població

per pròpia seguritat

s’implica amb determinació.


Hi ha una gran associació,

als carrers solidaritat

per frenar la pol·lució

fins i tot, a la ciutat

reina la col·laboració!


Viure la humanitat

sense matar el planeta

eixa es la llibertat

en el pensament d’esta xiqueta.

9 de febrero de 2011

Cuidem la natura


L'autor d'aquest poema, és el meu amic i company des de la guarderia, José Miguel. És un xiquet atent, sensible i sobretot un bon amic dels seus amics. Al fer aquest poema, ha demostrat tindre la sensibilitat que cal al escriure preocupant-se per la Natura, que és cosa de tots. Amb aquest tema, la gent deuríem pensar en unir les nostres forces i, així podriem veure algún resultat i no anar perjudicant-mos nosaltres mateixa, com bé diu el nostre autor. Felicitats, José Miguel, segueix axí, moltes gràcies per deixar-me compartir el teu poema.


El sol brilla
tot el llarg del dia.
Quan es diu:
a descansar!
la lluna va pujant
fins arribar ben alt.
Amb els dies es va desgastant.
Lluna plena mitja lluna
quart creixent o quart minvant.
A la matinada
altra vegada
el sol torna a pujar
per a nosaltres il·luminar,
la terra, el sol va rodant
i a poc a poc color va donant.
El canvi climàtic estem experimentant,
la terra va trencant
el que nosaltres no podem reparar.
Entre tots l'hem espatllat
i nosaltres ens estem perjudicant.
José Miguel Gómez

6 de febrero de 2011

Blocaires


Planteta avall
s'esmuny l'aranyeta
pel seu filet
poteta a poteta,
s'ha construit
d'argent la caseta.
Igual fem nosaltres
amb bona lletreta,
tots els blocaires
junts a la xarxa
tenim al bloc nostra caseta,
i ens fem la visita
per la finestreta.