Cuando estamos todos durmiendo, creemos que la casa se queda en silencio, pero no es así. Esta noche Neus se ha levantado también a oscuras, sin hacer ruido. Quería beber un vaso de agua pero… al llegar al comedor, ha creído oír un ruidito. Se queda parada escuchando, en realidad es una vocecita que dice: "¡Qué manera de comer!, ¿habéis visto al niño? Y no se acuerda ni de mí, menos mal que la madre lo manda al aseo!"
Neus se da cuenta que la voz viene de la servilleta de Pedro que se ha quedado fuera de su cajón, las cosas de la cocina siguen hablando
- Y qué golpes, que manera de tratarnos!- dice la silla
- ¡Eso! – añade la mesa – esta noche me han rayado con el cuchillo
Como ha tenido un poco de frío, Neus ha estornudado y todos se han callado de repente. Neus sigue su camino, bebe su vaso de agua y de camino a su cuarto coge la servilleta, la dobla cuidadosamente y la deja en su sitio. A partir de entonces procura tratar todo con cuidado y que toda la familia también lo haga.
El día que compraron un sillón nuevo, Neus se levantó por la noche, a oscuras, en silencio y pudo oír cómo la mesita pequeña del comedor decía: "No te preocupes, aquí te tratarán muy bien, vas a vivir mucho tiempo."
Neus sonrió y se fue a la cama.
18 comentarios:
A ta casa tot és màgic, quina sort!I el millor de tot és que totes aquestes coses parlanxines et donen bons consells. Estem de sort!
Supose que encara no ho saps, però de segur que entens el que vaig a explicarte quan li dones veu de persona a una cosa o un animal, o li permets que puga fer el mateix que una persona, estàs utilitzant una FIGURA RETÒRICA que s'anomena PERSONIFICACIÓ. Ja en saps dues, la metafora i ara la personificació. Guarda-les al teu arxiu de la memòria on ara per ara cap tot el que li poses i fes-les servir per a altres textos.
Cada vegada em deixes més contenta.
Una gran abraçada i espere que demà ja et puga veure a classe.
què bonic!!! el guardo per quan la meva filla sigui més gran i el pugui entendre (ara només té dos anys).
Et felicito, continua escrivint, ho fas molt bé.
Jo ja ho sé fa molts anys que a partir de les 12 de la nit les coses comencen a bellugar per la casa. Quan passes callen, s'amunteguen en un racó i semblen ombres.
Olga X.
Hola! estic molt contenta de veure que haveu llegit el conte, Núria, que l´hages guardat per a la teua filla em pareix molt bonic. Sra. Olga a mí m´agrada molt com escriu, quan ma mare me va dur els seus llibres em vaig quedar molt parada de veure que gent tan professional em dedica el seu temps, em sent molt afortunada. Moltes gràcies.
Neus, es un cuento precioso y con gran contenido educativo. Los maestros utilizamos mucho los cuentos en los que podemos sacar conclusiones que nos ayuden a educar en esta sociedad tab complicada. Besos, es un gustazo leerte. Este cuento lo contaré en clase, gracias. Chelo
¿Si? ¡qué fuerte! ¿tú crees? La verdad es que me hace mucha ilusión, y que te guste, ¡MÁS! Un besazo
Precioso, intenta escribirlo en verso.
¿¿QUÉE??
Tienes nombre de artista
o de ángel salvador
tus escritos de revista
¡yo no tengo tu color!
El compte m´agradat molt i es molt divertit.
M´alegre que t´haja agradat.
Muy bien Neus tienes toda la razón con respecto a la amistad,ojalá la nuestra sea de la buena.
Felicidades eres una pequeña gran escritora,no cambies sigue así.Seguiremos tus pasos.
Un beso Tere y José.
magradat molt el conte tu si que tens molta magia felicitats
Gràcies Jose Miguel, m´alegre que t´haja agradat (:-D)
mugrosa
Jose Antonio ja havia vist que havies entrat al bloc, veig que encara no saps escriure bé el teu nom, ni vaig a borrar el comentari per que tots puguen vore la capacitat que tens de vocabulari, educació i saber estar.
Neus m'agradat molt el conte. Que sapies que te vuic molt, q estic orgullosa de ser la teua tia padrina i sempre t'apoyaré.
No val la pena fer cas de les persones que no s'alegren del teu be, per que això son celets. Com diu esta frase: La envidia es el homenaje que la mediocridad le rinde al talento.
Tu estudia molt,(primer lo de classe)i ja voràs com el temps fica a cadascú al seu lloc.
Un bessot molt fort guapíssima.
No havia llegit aquest conte. Una veueta me'l va recomenar (no miris a ningú, crec que va ser un objecte: una forquilla, un telèfon... ara no ho puc recordar). És molt divertit!
"No te preocupes, aquí te tratarán muy bien, vas a vivir mucho tiempo." Aquest comentari que fa la tauleta per tranquil·litzar la butaca és un cop còmic molt elegant.
Per cert, a la meva filla Helena (fa 11 anys el setembre) li ha agradat molt, així com altres textos que tens aquí dins. Ella no té cap blog, però és una gran lectora. M'envia felicitacions per tu.
Un últim detall sobre d'un comentari molt rar, que no entenc. Què vol dir el senyor josé antonio amb aquella paraula? "Molt gran", amb accent andalús, potser? ("mu grossa"). Sí és això, hi estic d'acord: si continues així acabaràs sent molt gran. A la mida de la teva edat, però, tu saps que ja ho ets. I bé, no continuo, que sinó t'ho acabaràs creient massa i això tampoc és bo, he, he...
Una abraçada de part meva i de l'Helena! Felicitats!
Moltes gràcies per les seues amables paraules, quina coincidéncia que tinga una xiqueta de la meua edat, que bé que ho passareu junts, de la meua part també una abraçada molt gran per a Helena.
M'agradat molt aquest joc de paraules, sobretot l'intenció.
D'aquesta persona, sols em sap greu haver perdut el temps amb ell.
Una abraçada per a vosaltres. (:D). Petonets.
Publicar un comentario