foto de Anette SpieserUna peça més de roba
Com una coraça
el fred em posa a prova.
Ni cas, de l'amenaça.
Tot es fa més fosc
la nit més llarga
al fons del bosc
la solitud amarga.
Dormen tots els habitants.
Des dels menuts als més grans
Criatures fent la sesta
mentre l'hivern està de festa.
7 comentarios:
Hola, Neus,
com que no he sabut trobar el teu correu per dir-t'ho en privat, et faig una petita observació a la teva poesia "L'hivern":
a la línia on diu "els més menuts i els més gegants", quedaria millor si digués " des dels menuts als més grans". Perquè "més gegants" és com repetir la paraula.
Endavant i escriu força,
Olga Xirinacs
Neus, aquest poema em sona molt i no sé de qué, he,he...Tenir a Olga com a comentarista és tot un luxe i té molta raó en la rectificació, tot i que es tracta d'una rectificació de la meua rectificació. Quin cacau! Ella sempre mana, així que no ho dubtes i fes-li cas.
Vinga ànim i no pares!
No tardes en penjar els altres poemes de la tardor, que estan tots molt bé.
7mil b7s
Joana
Qin cap, volia dir poemes d'hivern.
B7s, vaig a llegir el conte i posar-me al dia, guapa.
Que et pareix? Moltes gràcies senyora Olga, quin luxe! sempre ve bé una ajudeta.
Ara penjaré l´altre a veure que em digueu.
Una abraçada a per a les dos.
A mi m'agrada com acaba:
"Criatures fent la sesta
mentre l'hivern està de festa."
I així acbes de llegir el poema i te'n vas a casa amb un somriure. Gràcies, Neus. Coratge i endavant amb la poesia!
Sempre a l´hivern està més callat el bosc, clar, he pensat als que vaig quan estic en Jorcas, allí fa més fred i l´hivern es nota molt. Gràcies.
Neus l´andivinalla esta ve y totes les paraules
rimen.
Publicar un comentario