foto de Anette SpieserEl fred ve i esclata
pintant el poble de plata,
de regal porta el vent gelat,
que refreda al veinat.
Amagat veina, amagat,
trau la roba d' hivern,
res de foc apagat!
Prepara el lloc del gat
fes de la llar un infern.
El fred potent esclata
pintant el poble de plata.
La gent amable somriu
esperant que arribe l'estiu.
6 comentarios:
Hi ha una dita que diu que a l'estiu tot el món viu. I és que a l'hivers ens quedem sempres a l'escalforeta de la llar ál costat del gat, els que encara tenen sort de tenir-ne, que jo el veig de lluny i el foc també. Però als poblets tot és com tu dius amb el teu poemet i en llegir-lo recorde les tardes d'hivern que passava sentada a la vora de la llar en casa de la meua àvia.
M'ha agradat molt tornar-lo a llegir, ací a casa. Molt bé bonica i endavant.
Abraçades de teletubi, que ja són carnestoltes.
M'agrada el fos a terra i portar la llenya del bosc. La de ginebró és aromàtica, la de pi dura poc i la d'alzina és de les més resistents. Tot és poesia.
Olga Xirinacs
M'he equivocat, Neus, i he posat fos en comptes de foc. M'excuso.
Olga X.
Quan tingueu una vespradeta veniu a ma casa, hi ha gat, gos (al corral) i llar. La mare ens farà un berenar bó, segur. A casa gastem llenya de taronger i de garrofer que també fa bona oloreta. B7s!
"El fred ve i esclata
pintant el poble de plata,..."
Una rima i una imatge perfecta. Ho llegeixes i ho veus. Fa fred i cau la neu? El poble queda pintat de plata! Quina manera més bonica de començar.
M'agrada molt també l'avís a la veïna.
Un poema plé de tendresa i energia positiva.
Aquest em va eixir un poc millor que uns altres que vaig fer. L´avís a la veina es que m´agraden els pobles xicotets. Gràcies.
Publicar un comentario