.jpg)
Com canvía el paisatge
quan arriba la tardor.
Està boig aquest oratge
ara fred, ara calor!
Vegen-te, Sol, no m´avorrisc
ara entre, ara isc.
Com canvía el paisatge
quan arriba la tardor.
Juguen xiquets, juga el vent
tots junts fem un moviment.
Cada canvi d´estació
es una nova cançó.
5 comentarios:
Que bells, els últims quatre versos. A veure si a cada nova estació ets tan inspirada (segur).
Em fa il.lusió, Joana encara no sap que l´he posat!Gràcies Helena!
Quina sorpresa més gran! Tu també ho ets, Neus, una cançó i de les grans. Vull seguir escoltant la teua veu i que l'entones com cal.
Aquesta encara no l'hem recitada però de demà no passa.
Recorda que un poema, és un poema i en recitar-lo la seua música es deixa sentir. Ja pots anar practicant i recorda que una cosa es llegir i l'altra... CANTAR.
Bé Neus, era una brometa, ara descansa, que ja t'ajude jo, demà.
Una abraçada molt gran.
Ho fas molt bé, Neus. M'agraden molt els teus poemes
Neus es un gustazo leer lo que escribes, hacía tiempo que no paseaba por el blog y me han encantado los poemas del otoño. Es una suerte que estés en clase con Joana, su amor y sensibilidad por la poesía te lo está transmitiendo. Un besito y sigue escribiendo. Chelo
Publicar un comentario