amigos en los yermos

10 de enero de 2012

Llegendes de la Ribera

Per encetar l'any al bloc he triat aquesta ressenya que vaig fer ahir mateix, però tinc molt escrit encara sense corregir, que ara ho tinc que anar fent jo mateix, així que per una part no m'atrevia i per una altra ja avisse de que si vos fan mal els ulls, ja sabeu perquè pot ser, jo ho intentaré. Vos desitge un FELIÇ ANY!!

Amb aquest llibre els autors, Enric Ramiro i Eduard Bueno, han fet protagonista a la Ribera recuperant una de les maneres més tradicionals de contar històries recurrint a llocs coneguts i esdeveniments històrics explicats com feia la gent d'abans mitjançant ésser fantàstics i valorant molt el treball, el sentit de l'amistat i la natura.
Abans no hi hava electricitat, tampoc tantes hores d'estudi ni mitjos per practicar jovis, així que molts vellets de la casa desde la "cadiera" aragonessa fins a la llar valenciana amb llegendes i rondalles feien les hores oscures de l'hivern més entretingudes per als xiquets i també així els ensenyaven alguna cosa o els feien pensar.

Llegendes de la Ribera és un llibre entretingut que utilitza dades geogràfiques verídiques per contar històries fantàstiques que ténen lloc a la Ribera utilitzant metàfores con la del gegant Entrepanet on compara les sèquies amb les venes del gegant i després la forma de la serra.
També s'anomenen esdeveniments històrics com la guerra de Germanies i l'estancia de Jaume I a Alzira per contar aquestes històries amb un llenguatge que tots podem entendre i amb recursos etnogràfics dels oficis (el barquer, llauradors...) i d'ús quotidià con el café de perolet anomenat a la llegenda de la Maquinota de Riu-Rau.
En totes les llegendes està molt present el sentiment de l'amistat desde Entrepanet amb el ratolinet, Ferran amb la serp, Nelo amb el turc, els xiquets de la Font de l'Almaguer, etc... i una crida a la conservació del Medi també present amb la sensibilitat del regal del gegant formant un pasisatge meravellós després de la seua mort. Amb el crit d'atenció dels homenets del subsòl toca un tema ben real i seriós com son els residus nuclears i... qui ens diu que en un futur llunyà no s'ajunten els pobles formant-ne altres més grans i li posen el nom format per la primera síl·laba del nom de cada poble?

3 comentarios:

Joana dijo...

T'imagines si juntarem Tous, Algemesí, i Guadassuar???
El poble resultant seria Gat!!!

Has començat l'any molt feinera amb ressenyes i tot!!!

Per cert dis-li a Enric que necessite un Sherlock per a poder descifrar la dedicatòria!!!

Ens veiem!!!

Neus dijo...

Algun dia potser s'ajunten, tot podria ser.
La ressenya que he publicat és només una part de les 9 fulles que li he portat a Enric i m'ha posat un miserable 8! ja t'ensenyaré el treball que ja el tinc a casa. Però bé...eixiré d'aquesta, no saps el que et trobe a faltar a les clases!
Ara vaig al llit, bona nit! 7milb7s!! :D

M. Roser dijo...

M'encanten les llegendes i m'agrada que algú es preocupi per recuperar-les perquè com diu la dita popular:"les llegendes no cal que siguin veritat, n'hi ha prou que siguin boniques"...
Petons,
M. Roser