amigos en los yermos

11 de octubre de 2010

Cedrillas 2010



Esta mañana ha amanecido con mucha niebla debajo de los picos, pero después ha aclarado y esta tarde hemos ido a la feria de Cedrillas. Cada año, durante el primer fin de semana de octubre, se celebra una de las ferias de ganado más importantes de la comarca.

Nos encontramos puestos con toda clase de cosas, objetos antiguos, comida, zapatos y ropa, me encanta traspasar los m
uros del recinto y encontrarme con los puestos de cestas y accesorios para los animales. Aparcados en el centro, cada año, hay unos tractores enormes, brillantes, rodeados de labradores que se conocen y que preguntan a los vendedores.

Acude un montón de gente de todos los pueblos de alrededor a comprar gallinas, patos, ovejas, vacas, sementales enormes de toros de pura raza, caballos, burros, etc... es lo que más me gusta. Lucía, tiene debilidad por los burritos. La verdad es que son preciosos, parecen terciopelo, nos miran con curiosidad moviendo sus enormes orejas y siempre voy a acariciarlos con Luci.

Hemos llegado a tiempo de ver la exhibición de perros de ganado. Unos pastores muy modernos (hablan a los perros por el micrófono) y con silbidos, les dan las órdenes: “Ut, no”, y Ut quieto, “Ut sube” y Ut sube las ovejas, las mete al redil, las hace ir hacia arriba y hacia abajo del campo conforme lo mandaba el amo. Trabajaban hasta 3 perros a la vez, todos de la raza border collie, a cambio de una caricia o una palabra amable de su amo.

También la exhibición de manejo de ganado bovino por jinetes a caballo era espectacular, los caballos eran preciosos y parecía que bailaban, que cuidaban cada movimiento mientras hacían su trabajo. Había muchísima gente mirando y aplaudiendo. Los caballos nunca dejarán de hipnotizarme.

En el recinto de la feria gastronómica probamos quesos, chorizos, salchichas de diferentes regiones y jamón, había desde el Pirineo hasta gente de Ciudad Real que acudían a vender sus productos.

Nos encontramos con amigos que también iban a pasear por la feria y de noche ya, nos volvimos al coche con algunas cositas y regalos. Lástima que había que irse a Valencia al día siguiente, si no, ¡repito!

9 comentarios:

Joana dijo...

Un paseo muy bonito, me has llevado contigo a una feria que hasta este preciso instante desconocía por completo. Ahora ya no puedo decir lo mismo. Estoy allí contigo, con Lucy, los pastores, el rebaño... Y si te cuento un secreto, te diré que incluso me he hecho amiga de Ut, y mira que a mi me cuesta establecer este tipo de amistades,eh.

T'ha quedat un post genial molt ben il·lustrat amb les fotos i ben pintat amb les paraules. L'he sentit tan endins, que fins i tot he emprat la llengua dels habitants de la fira.

Un b7, bonica i a seguir escrivint!!!

Neus dijo...

M´alegre que t´haja agradat, a mi m´encanta anar, saps qué? cada any em faig una treneta de colors allí, i els colors m´agrada que m´ajude a elegir-los Luci, que aquest any em va firar la treneta i tot.
I saps una altra cosa? aquest matí també he sigut molt feliç!!
B7s!! :D

Florenci Salesas dijo...

M'agrada molt veure com aquestes fires encara bullen alegrement. Vol dir que hi ha gent que encara lluita per tirar endavant l'activitat econòmica rural, amb el que de veritat el camp demana: pagesia, ramaderia... És una sensació agradabilíssima de veure gent que encara treballa i en fa festes, fires, que van d'això i s'exposen bèsties, tractors, eines, etc. que tenen a veure amb l'essència de l'economia més sana del territori (de qualsevol territori rural, de qualsevol lloc del món, eh).

No hi ha cosa més trista que els camps abandonats, els poblets honrats que es van buidant i la sensació de soletat dels grups humans de la gent que mira de tirar endavant les petites economies de les viles allunyades. Per a alguns pocs poderosos (no tots els poderosos són dolents, eh, per sort!) aquests territoris són llocs on especular, on construir-hi projectes antiecològics, per fer diner ràpid, sense respectar el sistema de vida ni el paisatge tradicional (per tant, savi). La gent que continua sobrevivint en aquests pobles i lluita per tirar endavant amb el que han aprés dels seus pares, els seus avis, respectant la terra, són uns valents, uns autèntics herois.

Per molts anys es puguin fer fires rurals, amb brillants tractors, orgullosos cavalls, simpàtiques vaques i pagesos que comparen preus i qualitats, a la recerca de millorar i reciclar els seus honestos negocis.

Totes les fotos són molt boniques, però la primera m'agrada molt. Felicitats, Neus.

Jose Miguel dijo...

Me hubiera gustado estar alli para ver ese paseo tan bonito.

Adrià dijo...

A mi també m'agradaria anar a una fira com la que ens expliques.

Joana dijo...

N--s l-s v-c-ls h-n f-t f-g-n- d- CYb-rl-nd, l-s -j-d-m???

nunca dejes de pensar dijo...

Està molt bé el teu text m´ha agradat molt esta molt xul·lo.

Joana vols dir que no sols se n´ha anat les expressions? tampoc tenim vocals? ens aurem de posar les piles, jo ja t´he enviat el meu relat.

Joana dijo...

Com et tirem en falta al col·le!!! He rellegit el teu post i he tornat a passejar per la fira amb tu!!!
A la meua ment han vingut també moltes escenes del dia que passàrem ahir!!! llaaarg i esgotador, però ple dels vostres somriures!!!
Després et cride, ara no puc!!!
Molts b7s

Nuria De Vuyst dijo...

Hola, Neus.
A mi també m'has fet com si estaria al teu costat en la fira de "Cedrillas".
Bé, vaig a dinar Adeu!