Una vegada per l'any 1962, va començar la gran aventura d'una mare de posar a prova la seva paciència criant un xiquet que segur que li faria traure els cabells verds dia si i dia també.
Aquest xiquet anava creixent i la seva imaginació anava omplint-se de projectes, dibuixos, històries i música. Li agradava molt el cine, sempre li ha agradat. Aquest xiquet que va nàixer aquell 23 de juny, era Florenci Salesas i Pla.
Es va dedicar a dibuixar per il·lustrar llibres de text, atles, llibres de contes per a xiquets: "La Liebre de Pascua" ING edicions amb Iván Vázquez, "Tucanes sin pico" de Joan Daranes Llopart i "¡Venganza!" de Ceferino Galán. Aquesta ocupació va ser amb la que més temps passava i on va arribar a dirigir, escriure i dissenyar "Atrezzo", la seua pròpia sèrie! Amb 208 micro episodis amb la productora "Studio Camara". És una persona volguda i apreciada per moltes persones que no dubten en demostrar-li-ho.
Va ser membre d'un grup mític, Etnia, als anys vuitanta, feien unes improvisacions salvatges, segons he pogut trobar, i al mateix temps, no dubta en anar a una presentació amb la companyia de Minimoog, el seu gatet, que va trobar al carrer i ensenyar als xiquets que les mascotes no son la nostra propietat, son la nostra responsabilitat.
La música és una part important de Florenci, ha composat bandes sonores per a curts d'animació, acompanyaments al piano per al cine mut al film de Fritz Lang "Metrópolis", fins i tot la música per a les Eleccions Europees de 1998! La seua primera obra publicada en "La Olla" va ser el CD "Músiques Fredes" i sempre ha estat amic-germà-col·laborador de Eli Gras amb qui apart de molts altres projectes com "La Olla", sempre havien sentit junts música Cluster (rock alemà). (I a Espanya "Los Rebeldes" cantant tan a prop d´ell)
Un dia va decidir escriure llibres, ho va fer amb molta cura, per que els xiquets pogueren aprendre amb ells, una gran investigació, una explicació de les dades amb un llenguatge senzill que a tots ens arriba i amb arguments que a tots ens interessen.
Ha publicat les biografies:
- "Los Hermanos Lumière una vida de película"
- "Monturiol y su submarino"
- "Buster Keaton el cara de palo"
- "Fidias y el Partenón"
- "Hillary y Tenzing los héroes del Everest"
- "Hipatia la maestra"
- "Pasteur y sus vacunas"
Ens ha ajudat a veure com la història canvia i com la gent com ell, amb una ment activíssima demostren que a la vida també podem escriure un poquet de història. Jo no he vist a Florenci cantar o ballar però no cal dir que ja va bé amb tot el que fa.
Un dia va explicar el seu treball dient: " És un gust, un privilegi. M'encanta ficar-me dins cada moment històric i les seves circumstàncies. L'editor també sembla encantat amb com ho faig i em dóna plena llibertat de moviments. L'home vol el mateix que jo: qualitat, rigor i que el text no sigui un pal. No pels guanys econòmics, que són simbòlics"
Ho ha demostrat una vegada més col·laborant desinteressadament amb l'activitat del pla lector amb la meua classe de 5é i la meua genial tutora Joana. Tot un luxe i una gran motivació per a tots. Vaig rebre un regal que ocupa lloc preferent a la meua prestatgeria, el llibre de "Hipatia la maestra" dedicat amb dibuixet i tot, per ell, estic molt contenta. Fins i tot per ell tinc una nova amiga, Helena. Gràcies Florenci!
10 comentarios:
Ai va, Neus, ja me'l presentaràs, no l'havia conegut!!!
Molt bona entrada i una investigació pormenoritzada.
B7s
Primer que res, continuo demanant disculpes per la manca d'accents i diresis (el meu ordinador encara esta espatllat per a fer una coseta tan basica! Grrr)
I despres, ja, comentar que estic totalment desbordat per aquesta entrada que m'has dedicat, Neus. Moltissimes gracies! Quina feinada d'investigacio. Em sento com si haguessis fet biografia com les que faig jo, i t'haguessis documentat al maxim. Llegeixo l'entrada i m'hi sent retratat. No hi ha ni un error! (Mentida, nomes un: no se d'on has tret aixo dels Rebeldes, que no els conec de res, pobrets, he, he... pero es un error simpatiquissim i, ostres! molt i molt perdonable!).
Si jo fos la teva mestra et posaria un 10, amb matricula d'honor i un viatge a Disneyland paris o alla on vulguis. Demanaria subvencio a alguna administracio publica, perque un servidor no es pot permetre aquest tipus de veleitats economiques, per molt que en aquest cas vindrien ganes. Hauria de convidar l'Helena, perque no es tracta que la propia filla es quedi a casa, morta de gelos, pobreta, no?
Hi ha moltes persones que m'han donat molt de suport al llarg de la meva vida, a les quals hauria d'agrair el fet d'haver tingut les oportunitats que jo he mirat d'aprofitar. Hi ha des de la meva pacient familia (començant per la mare que menciones amb tanta gracia... tot i tambe et puc assegurar que l'aspecte de la paciencia es un assumpte que circula en ambdues direccions, eh) i els meus amics. Hi ha, tambe, col·laboradors com el Sergi Camara o la Eli Gras, entre algun altres, gent d'un talent i humanitat inusual, sense els quals jo no seria on soc, per mi sol. Un gran ajut ha estat el recolzament de persones a les quals admiro, escriptors d'alt nivell i intel·lectuals molt mes importants que jo que han confiat en les meves modestes aptituds. No puc oblidar --evidentment!-- persones excepcionals com la teva mestra, de qui ja puc dir que tinc l'honor de poder comptar amb ella com a una nova gran amiga. Pero el que em dona mes anims per continuar treballant i fer la feina el millor que puc, es l'interes mostrat per l'autentic public al qual va adreçat el que faig, en el cas de les biografies la gent de la teva edat. La resposta que heu tingut tu i els teus companys de la teva classe es una cosa que no es pot pagar ni amb tot l'or del mon. Els xiquets no sou persones mes llestes ni mes tontes que els adults. No ens enganyem: hi ha tants xiquets llestos i tontos com adults llestos i tontos. Tots tenim uns valors que oferir als altres. Se suposa que els adults (per una pura questio d'haver tingut mes temps i haver ficat mes coses al cap, no totes bones) tenim mes coneixements que vosaltres, pero vosaltres teniu mes energia i puresa, menys prejudicis. Els uns hem d'anar amb els cinc sentits ben oberts per aprendre els uns dels altres. Jo no em puc sentir mes al cel que saber que algun dels meus llibrets i els rotllos que us he fet us hagi estat d'alguna utilitat. Pero tambe us haig de dir que jo tambe he apres coses de vosaltres. Mes de les que us penseu. Cal tenir l'antena ben posada perque no se'ns escapin les coses boniques que els altres ens donen, de vegades sense que ells ho sapiguen.
Moltes gracies Neus! Ja ho veuras l'Helena com s'estarrufara!
I disculpa la redaccio tan abrupta del comentari. No es pot anar amb presses. He comes l'error de rellegir-lo despres de penjar-lo i... argh! es terrible! Si jo fos la vostra esplendida mestra em posava un suficient pelat. Quin patata!
Gracies de nou. Per cert, espero que estiguis millor d'aquell accident.
Sort!
Amb lo de "Los Rebeldes" vull fer una broma amb lo del rock alemà, perque "Los Rebeldes" son d´Hospitalet però no m´ha eixit bé.
La veritat es que estic fent aquesta entrada ja temps i ho he passat bé investigant. M´aglegre que li haja agradat. I ara me´n vaig a l´escola. Petons.
Volia dir m´alegre, disculpe.
Hola Neus!
Gracies per haver escrit tot aixo sobre el meu pare, pero tu no saps el que es viure amb ell. Je,je,je. Be, el que m'ha impressionat molt es que hagis escrit tot aixo d'ell. Quanta informacio!
Pro malgrat tot jo se coses que ningu mes sap perque, esclar, jo soc la seva filla. I es una esperiencia molt divertida, encara que a vegades tambe s'enfada i em renya.
Perdona perque trigui a escriuret perque solament ho puc fer els caps de setmana (i sense accents, que el teclat del meu pare esta espatllat!)
Una abraçada.
Hola Neus,
he trobat el teu bloc per casualitat i per curiositat, t'he seguit la pista per un simpàtic comentari que has deixat a un altre bloc, i la meva curiositat m'ha portat fins el teu. Gràcies a això he pogut descobrir els teus treballs, (ja que era aquí, m'he passejat per diverses entrades i prometo de tornar a gaudir amb més temps) Confesso que no coneixia Florenci Salesas, i ha estat un autèntic luxe conèixer-lo des de la teva visió. Felicitats per aquest treball i gràcies per presentar-nos-ho
Petonets
Hola Helena! tranqui, he fet el que he pogut, sé que no és res per tot el que fa, però m´encanta com escriu. Simplement.
Elena!! que dius! si estàs als habitants de Los Yermos ja fa temps!ai quanta tasca que tens tú també. Gràcies.
¡Hola Neus!Pobre de mi,no no sé de que va el tema, desconozco totalmente a Florenci Salesas, pero ya miraré de saber más sobre él y el trabajo que usted hace,
Pero,ya haré camino en los Yermos, ya me ayudará.
Reciba mi abrazo fraterno.
Sor.Cecilia
Claro que sí sor Cecilia, seguro que si empieza uno de los libros del señor Salesas se le olvida hasta la hora que es hasta que no lo acabe, ya lo verá.
Yo siempre me encuentro de camino a Los Yermos a mis amigos, un gran abrazo.
Publicar un comentario