foto de José Mena
Roque sacando las ovejas
Un trocito de espejo pegado a la pared es lo que me encontré un día visitando a los corderitos de la granja. Las paredes de la cuadra no son muy finas, la verdad, pero la pared en donde está el trocito de espejo parece que esté más cuidada y el trocito de espejo está limpio.
Me fui a buscar a mi abuelo para enseñárselo y me encontré con una historia muy curiosa.
Desde niño había estado de pastor en su pueblo pero a los 14 años se fue a guardar ovejas "en serio". Así que iban un grupo de pastores con unos miles de ovejas que cruzaban los montes a pie. Tardaban 15 días y 14 noches en llegar desde Jorcas (Teruel) a La Garrofera de Alzira (Valencia) empezaban cruzando la sierra de Gúdar y la de Espadán con sus ovejas y perros que trabajaban como una persona más hasta llegar a La Garrofera en donde encontraban el pasto que mantenía a las ovejas durante el invierno. Esto era por el año 1943.
Entonces los pastores dormían juntos, en literas, en una habitación que habían hecho los dueños de la casa y como es normal, necesitaban peinarse y afeitarse. Aquí está la función del trocito de espejo que alguien puso en la pared y al que mi abuelo, de vez en cuando, le pasa un trapito.
En el año 1973 mi abuelo compró la casa en donde tantas veces había ido de zagal y sigue estando allí rodeado de sus recuerdos.
5 comentarios:
Una història molt interessant aquesta del teu avi pastor. Interessant i bonica, perquè no s'assembla a res.
Cada persona, cada família, conté una perla a dins, com a mínim. Si les vides humanes fossin ostres, les ostres serien una espècie en la que tots els individus tindrien una perla incorporada. Sempre. O això és el que jo penso. Parlar del que va fer l’avi, de perquè la besavia sempre estava callada o de perquè el tiet aquell se’n va anar a Rússia i no va tornar, és una manera de conservar aquestes perles, de tenir-ne cura. No només conservem les seves vides sinó que fem les nostres més riques, amb una base històrica més sòlida: la història dels nostres avantpassats, llunyants o directes, és una mica la nostra pròpia història. Sense ells nosaltres no hi seriem. Sense el nostre record, ells tampoc existiran. Millor ser agraits, no?
De vegades coneixem millor la vida i els fets de Napoleó (o de la Madonna, tant és!) que la dels propis avis. I fins la dels propis pares! Això no només els passa a la gent “normal”. Als historiadors “experts” els passa molt. Es passen la vida mirant i remirant llibres sobre els sentiments i la existència de a saber quin rei important, i no s’han preguntat mai pels que tenien els seus propis pares quan eren joves, que els va portar a fer aquelles coses boniques, a cometre segons quins errors.
Aquesta entrada és una petita joia, Neus. Què tant tu com la teva família tingueu una bona tarda de diumenge.
Moltes gràcies per aquest comentari ara si que tinc per a reflexionar, ací amb el peu amb l´escaiola poc més puc fer. Que tinga bona tarda vosté també.
Aquest mirall demostra que l'home manté la seva dignitat, la seva autoestima fins i tot en circumstàncies de vida difícils i dures com la d'aquests pastors en els anys quaranta.
És una història molt entranyable i entenc que el teu avi conservi aquest mirall.
Bona tarda Neus.
Jo també entenc quan ens diu que tenim massa de tot. Gràcies per el comentari. Bona tarda de diumenge Pere.
Hola, Neus, tenia moltes ganes de tornar a llegir-te. Cada vegada que entrava em trobava amb la mateixa entrada i aquesta que ens has deixat ha estat una gran sorpresa. M'agrada que valores la vida del teu avi i que entengues el valor de les coses que ell guarda com un xicotet tresor perquè per a ell suposa un fidel testimoni d'altres époques de la seua vida.
Supose que compartir amb ell totes aquestes experiències t'ha obert la possibilitat de valorar i de sistingir el que realment és important i el que és superficial. Dia a dia ens demostres que els teus valors tenen una solidesa molt gran i no et pots ni imaginar el que això suposa per a tots els que compartim la vida amb tu. No canvies, bonica, ets una meravella de les que no es troben enlloc.
Paciència amb la cama i fins demà.
B7s
Joana
Publicar un comentario