He terminado primaria tengo que dejar el colegio para empezar secundaria. Ha sido todo un privilegio estar con mis profesores que con paciencia y cariño, consejos, explicaciones, confianza y algún guiño, nos hicieron los mejores.
Ahora toca marcharnos y yo no me quiero ir aunque puedo visitarlos no es lo mismo que sentir en el aula unos aplausos cuando Don Fer, nos hace reir.
Joana y la poesía nos ha enseñado a sentir. Un beso en el aire flota en la melodía de esa nota, Jose con su humor matutino nos despierta una sonrisa, Vicent siempre motiva con actitud positiva, Antonio, en el último momento, nos regaló un concierto. Javi en cada momento nos enseña, muy atento, Chelo es un bombón con chocolate en el corazón, Doña Julia siempre eficiente destaca entre la gente, Don Juan, ¡ay! Don Juan... cuanto te echaré de menos. Os mando un gran abrazo y de besicos, un capazo.
Aquesta entrada casi que li la vaig a dedicar a ma mare, que ha juntat dos amigues artistes, una és una poetessa ben coneguda per tots nosaltres, Joana Navarro i l'autora del quadre es Amparo García, il·lustradora i amiga de ma mare des del col·legi. El café també és un poquet com l'amistat, encara que és molt vell i es gasta totes les dies, sempre vé bé. Encara que siga negre i amarg amb un poquet de sucre està molt bó, encara que jo només l'he provat amb la llet alguna vegada i m'agrada moltíssim!! I mira, sempre és una bona excusa per quedar i al igual que els amics, hi han varietats per a tots els gustos.
El dia de hui ha tingut una vesprada molt especial, la meua amiga Esther i jo hem entrevistat a Miguel Ángel Briz Oliver, ara conegut com Kairo.
Migue canta diferents estils musicals i prompte ens sorprendrà amb composicions pròpies que segur no ens deixaran indiferents. Ara el podeu trobar a youtube ací:
Ha arribat amb la seua gossa dàlmata “Luca” que ha jugat moltíssim amb la meua bòxer “Duna”. Migue portava un somriure que li omplia la cara i que no li ha faltat en tota l’entrevista. Jo, que encara no havia fet cap entrevista a ningú estava un poquet nerviosa i Esther pense que també.
Migue té una mirada molt intel·ligent, uns ulls blaus que parlen i riuen amb ell. A cada pregunta que li fèiem ens mirava, s’ho pensava i reia mentre tenia a Luca ben a prop.
Ací teniu l’entrevista, ara ja ha eixit al diari i no para de fer concerts. Recordeuesta entrevista quan siga més famós i els periodistes el busquen. A nosaltres ja no ens guanyen!!
ENTREVISTA PER A MIGUE
Neus: -Normalment quina música escoltesen ta casa?
Kairo:- Un poc de tot,algo de pop…menys reggaetón
Neus:- Has tingut molt d’èxit als concerts que has fet fins ara…Et trobes còmode a l’escenari? O millor fent els vídeos? Per que en tens uns quants...Quin et va costar més?
Kairo:- Al principi del concert estic nerviós però després gràcies a la calor del públic, m’acomode.
Esther:- Quina cançó de les que tens cantada per tu, t’agrada més?
Kairo:- Because of you
Neus:- Sabem que l’amistat és molt important per a tu per que comparteixes vídeos i moltes fotos amb amics i amigues... que t’agradaria, apart dels amics emportar-te a un viatge fent la volta al món?
Kairo:- Una guitarra, fonamental, i unes bossetes de té, que m’agraden molt
Neus:- Aquest estiu vas a participar a l’homenatge a Labordeta, ell cantava com tu, amb la seua veu i la guitarra. Les lletres de les cançons teues, com vas a fer-les? Sobre la terra, l’amor, l’amistat...
Kairo:- Un poc de tot, per ara una d’amor i una que està en procés que va sobre el maltracte de la dona
Neus:- Ens agrada molt con vistes, és important per a tu l’aspecte?
Kairo:- En certa manera sí, però sempre anant còmode
Esther:- Sempre tens un somriure als llavis, que es el que menys t’agrada?
Kairo:- La hipocresia
Esther:- Que t’agrada fer en el teu temps lliure?
Kairo:- Tocar la guitarra, cantar, llegir, composar i pensar
Esther:- Que faries si tinguessis molts diners?
Kairo:- Pagar una promoció musical
Esther:- Quin és el teu menjar favorit?
Kairo:- La paella de la meva iaia i el que menys m’agrada és la ceba
Esther:- Quins instruments t’agradaria tocar, apart de la guitarra? En toques algun més?
Kairo:- Toque el piano, la flauta, la guitarra i un poc d’harmònica i m’agradaria tocar el violí però les classes de solfeig m’avorreixen molt
Neus:- Com vas començar a cantar?
Kairo:- De ben xicotet més tard al cor i després al conservatori
Neus:- Sabem que t’agraden els gossos després de voret ambLuca i Duna... quins altres animals tindries a casa?
Kairo:- M’agrada molt la raça bulldog anglès, els gats, sobretot la raça bengalí i cartujo. El que no m'agraden son els rèptils (a mi tampoc, Migue)
Neus:- Tens un vídeo amb el teu pare... no has pensat de fer-ne un cantant amb la teua mare? També canta molt bé.
Kairo:- No, però si que ho faré algun dia
Per acabar, tenim que felicitar també a Kairo-Migue i donar-li les gràcies des d’ací per la seua paciència i la amabilitat que ha tingut. Ha sigut tota una experiència per a nosaltres! Moltes gràcies!
Esperant el pròxim concert el 25 de juny a Alberic anem gaudint dels teus vídeos, ací deixe "Because of you"
Hemos inaugurado un club de lectura en Tous todos los compañer@s de clase. Hemos quedado varias tardes en mi casa para leer juntitos...Aquí tenéis una prueba de archivo:
Que noooo, ¡¡¡¡que es broma!!!!Leer leemos, pero cada uno en su casa o donde mejor le venga porque aquí hemos empezado a preparar una coreografía para las canciones de final de curso. Escuchamos la música, sacamos los pasos y bailamos. Esta tarde ha hecho muchísima calor pero así y todo no perdemos la ilusión.
Este año por desgracia se termina con nuestra actuación una de las mejores fiestas del colegio. Sólo bailaremos 5º y 6º porque los de quinto son muy pocos y somos doble tutoría en mi clase. El AMPA organizará una tarde de juegos en el campo de fútbol y con esto, se acaba la tradición, las tardes de ensayos y los bailes en el colegio. Nosotros hasta que llegue el día, seguiremos con nuestras tardes de baile.
Desde que descubrí los blogs de Lao no he dejado de aprender cosas nuevas, de sentimientos, oficios, maneras de vivir, de querer y de observar la vida. Creo que hacen falta en el mundo muchas personas como Lao, que nos enseñan que las pequeñas cosas, son muy importantes. Cuando he leído este poema se me ha puesto la piel de gallina en el último verso y lo comparto aquí para que no os lo perdáis. Como dice mi madre, la verdadera riqueza está en el espíritu de las personas. Gracias Lao.
