Pero que preciosidad, de tarde y de criatura. Qué dilatada charla, de gestos y palabras, amasando confidencias y sintiendo. Que mirada tan esbelta, tan centrada en las respuestas.
El somriure de la tardor dintre la tassa de café escampa aires d'amistat entre les persones que el poden compartir. Ja sé que ho passareu molt bé i que jo també vaig estar sense fer acte de presència. T'estime, guapa. Tenia moltes ganes de llegir alguna coseta teua. No pots deixar que passe tant de temps sense escriure!!! Ja sé que hi ha molt per a estudiar, pero una estoneta per a l'escriptura sempre la podem trobar. Alberto, que a tu també, que també t'estime. B7s a tots dos i a la resta dels components del café. Ara me'l faig jo!!!
Alberto jejeje, salió de allí! no te diste cuenta? pues contaba con los dedos! Por eso no estaba hablando. Pásatelo muy bien y cuídate que aquí te esperamos. ¡Besos! :D
Joana a tu t'estimem tots, i ja ho crec que estaves. Va estar bé perque jo volia el supercafé que tenien ma mare i Alberto pero me van portar un minicaputxino. Ens vam riure moltíssim!! Mil cafés com el d'aquest matí m'agradarien a mi. 7 Mil b7s!! :D
Un rierol que com més aigua rep es va fent cada vegada més gran...i l'amistat com més paraules agradables li regalem, també creix... Bonic dibuix. Petons, M. Roser
5 comentarios:
Pero que preciosidad, de tarde y de criatura. Qué dilatada charla, de gestos y palabras, amasando confidencias y sintiendo. Que mirada tan esbelta, tan centrada en las respuestas.
Besos, Neus.
El somriure de la tardor dintre la tassa de café escampa aires d'amistat entre les persones que el poden compartir.
Ja sé que ho passareu molt bé i que jo també vaig estar sense fer acte de presència.
T'estime, guapa. Tenia moltes ganes de llegir alguna coseta teua. No pots deixar que passe tant de temps sense escriure!!! Ja sé que hi ha molt per a estudiar, pero una estoneta per a l'escriptura sempre la podem trobar.
Alberto, que a tu també, que també t'estime.
B7s a tots dos i a la resta dels components del café. Ara me'l faig jo!!!
Alberto jejeje, salió de allí! no te diste cuenta? pues contaba con los dedos! Por eso no estaba hablando. Pásatelo muy bien y cuídate que aquí te esperamos.
¡Besos! :D
Joana a tu t'estimem tots, i ja ho crec que estaves. Va estar bé perque jo volia el supercafé que tenien ma mare i Alberto pero me van portar un minicaputxino. Ens vam riure moltíssim!!
Mil cafés com el d'aquest matí m'agradarien a mi.
7 Mil b7s!! :D
Un rierol que com més aigua rep es va fent cada vegada més gran...i l'amistat com més paraules agradables li regalem, també creix...
Bonic dibuix.
Petons,
M. Roser
Publicar un comentario