Aquesta entrada casi que li la vaig a dedicar a ma mare, que ha juntat dos amigues artistes, una és una poetessa ben coneguda per tots nosaltres, Joana Navarro i l'autora del quadre es Amparo García, il·lustradora i amiga de ma mare des del col·legi.
El café també és un poquet com l'amistat, encara que és molt vell i es gasta totes les dies, sempre vé bé. Encara que siga negre i amarg amb un poquet de sucre està molt bó, encara que jo només l'he provat amb la llet alguna vegada i m'agrada moltíssim!! I mira, sempre és una bona excusa per quedar i al igual que els amics, hi han varietats per a tots els gustos.
17 comentarios:
Un cafe ple d'alegria i amistat per a tu , Neus. Ets un solet!!!
Quina sorpresa més agradable!!!
MMMMMMMMMMMMM.....
Que bó el café...
Hi ha algún per a mi????!!!!
para mí el café es ya un compañero en sí, me une, me reúne y a veces me ayuda a encontrarme, es la "soledad de mi café"
saludos
RAUL
maestrazgomagico.blogspot.com
un buen café, mas una grata compañía, mas un buen momento compartido. ESO SI QUE ES UN BUEN CAFÉ!! afectuosos saludos, muy lindo tu blog
M'agrada el café, m'encanta aquest café!! :D
Raul, gracias por la visita, ¡cuántas cosas se pueden hacer con un café! :D
Lao, gracias por venir a verme, me alegro que le haya gustado.
Un abrazo :D
:D
Que bonic el que has posat Neus :P
Com bé dius el cafè sempre és l'excusa perfecta per a quedar amb un amic.
Va haver-hi una vegada un professor que en classe va portar un recipient de vidre perquè veren tantes coses que podien cabre en ell.
Primerament li va posar pedres, i una vegada omplert els va dir als seus alumnes que encara podien cabre més coses.
Entre les pedres grans va deixar caure altres de més xicotetes. No quedant-se content els va dir als seus alumnes que encara podia omplir-ho més.
Immediatament va posar arena per a emplenar tots els buits.
Va preguntar als seus alumnes si ja estava tot ple, la resposta va ser que sí.
Ell va agafar dos cafès i els va abocar dins...
Sempre hi ha temps per a compartir un cafè. :)
Besets Neus, m'encanta llegir-te. Segueix així !!
Jo diria que aquesta imatge em sona...deu ser agradable prendre un cafè amb els amics (o dic per la oloreta). Jo no en prenc, però amb una horxata també faré...
Petons,
M. Roser
Amparo, moltes gràcies per la visita! els teus dibuixos son una passada, m'agraden moltíssim! Felicitats i b7s!! :D
M. Roser, clar, és el quadre que Amparo va fer per al poema de Joana i ella també el va penjar! A mi també m'agrada l'horxata fresqueta :P Petonets!! :D
Compartint cafè, és a dir, mestratge i amistat.
Ho dic jo, que no en prenc.
NEUS QUERIDA
La amistad es una taza de café, para mi, si,
una taza de café es señal de amistad en amigas
besos porteños
magú
Hola Neus que tal. Si. El cafe es una buena escusa para charlas, reuniones con amigos, etc. Cuantos temas se debaten mientras se consume una taza de cafe. Si el cafe supiera de que hablaria cada grupo de gente que se sienta en una mesa a consumirlo podria escribir todo un libro con cada una de esas historias jaja
Pero en lo personal la mejor compañia es el mate. Es fiel. Sobre todo con los dias frios. Tomar mate mientras lees algo, mientras estas con la compu, etc.
y para las salidas con amigos algun que otro fin de semana la invitada de honor es la cerveza jaja
Te mando un abrazo y que tengas buena semana. Chau
Aquesta és una bona tassa de cafè, i si la remenen és que porta sucre o llet.
El dibuix i la lletra sempre fan bona parella: l'un interpreta l'altre.
Bon estiu, que les Neus fan pensar fresqueta. Ma filla gran també es diu Neus.
NEUS
saludos a tu mamá
un café siempre es bueno
acá para el frío es bárbaro
abrazote de nuevo, hasta tu próximo post.
Muchas gracias a todos por vuestra visita y vuestros comentarios. He tenido el blog un poco apartado entre exámenes y unos trabajitos en casa. Todo es preciso. Muchos besos a todos
Publicar un comentario