Sonrie un árbol desde la placeta de la Iglesia, sus hojas de oro y plata, recogen los hermosos secretos jamás contados de unos niños felices y contentos que en las cálidas mañanitas del més de abril, en su sombra se cobijan, esperando compartir con él sus alegrías y tristezas, sus recuerdos y aventuras. Y desde lo lejos entre la multitud que bajo el árbol se recoge, veo carita sonriente, mirando hacia las nubes, esperando el momento de dedicarle tu homenaje. Seguro, casi diría que con total certeza y sin márgen de error, éste árbol ahora luce una joya más.
Així que també hi ha arbres presumits que volen lluir joies... però si les fulles verdes són la mar de boniques i a l'arbre no li cal pas ni or ni plata per alegrar-nos la vista...És un arbre pillin!!! Molt bonic el poeme Neus. Petons, M. Roser
Joana, moltíssimes gràcies pel teu sentiment que has convertit en un text tan bonic, l'acacia de la replaceta de l'esglèsia la van plantar a principis del segle passat i sempre que vé la primavera és una gran alegria trobar que torna a traure les fulles. Una abraçada, b7s!! :D
Tia, estic molt contenta que vingues a comentar al bloc!! molt contenta!! tots sabem que Joana es molt bona persona i procura sempre pel seu voltant, així que com a mi em té tan a prop... :D Una abraçada i molts b7s!! :D
Mª Roser, moltíssimes gràcies, m'agrada que t'haja agradat el poemeta. No has vist que quan l'aire mou les fulles noves al sol, pareixen de plata? després es fan més oscures fins que cauen vestides de tardor, és el que volia dir. Una abraçada i petonets!! :D
El raconet del silenci sembla ser alguna persona coneguda. He passat i he vist un blog rosa molt bonic, però està buit. Vinfa ànims raconet!!! A veure que penges!!!
Jorcas, replaceta de la Iglesia
11 comentarios:
Sonrie un árbol desde la placeta de la Iglesia, sus hojas de oro y plata, recogen los hermosos secretos jamás contados de unos niños felices y contentos que en las cálidas mañanitas del més de abril, en su sombra se cobijan, esperando compartir con él sus alegrías y tristezas, sus recuerdos y aventuras. Y desde lo lejos entre la multitud que bajo el árbol se recoge, veo carita sonriente, mirando hacia las nubes, esperando el momento de dedicarle tu homenaje.
Seguro, casi diría que con total certeza y sin márgen de error, éste árbol ahora luce una joya más.
Un abrazo desde la sombra de mi otro árbol.
B7s
Me he comido tu, de tu carita. Estaré hambrienta, que ya es hora de comer!!!
Genials, les dues, genials!
Quina combinació més dolça de paraules!
Uns B7s
Així que també hi ha arbres presumits que volen lluir joies...
però si les fulles verdes són la mar de boniques i a l'arbre no li cal pas ni or ni plata per alegrar-nos la vista...És un arbre pillin!!!
Molt bonic el poeme Neus.
Petons,
M. Roser
que preciosidad neus el arbol ahora te comento en la catedral!!!
b7s
Joana, moltíssimes gràcies pel teu sentiment que has convertit en un text tan bonic, l'acacia de la replaceta de l'esglèsia la van plantar a principis del segle passat i sempre que vé la primavera és una gran alegria trobar que torna a traure les fulles.
Una abraçada, b7s!! :D
Tia, estic molt contenta que vingues a comentar al bloc!! molt contenta!! tots sabem que Joana es molt bona persona i procura sempre pel seu voltant, així que com a mi em té tan a prop... :D
Una abraçada i molts b7s!! :D
Mª Roser, moltíssimes gràcies, m'agrada que t'haja agradat el poemeta. No has vist que quan l'aire mou les fulles noves al sol, pareixen de plata? després es fan més oscures fins que cauen vestides de tardor, és el que volia dir.
Una abraçada i petonets!! :D
Gràcies per la visita, racó del silenci! :D
El raconet del silenci sembla ser alguna persona coneguda. He passat i he vist un blog rosa molt bonic, però està buit. Vinfa ànims raconet!!! A veure que penges!!!
Que encanto de poesia y que dulce... No hay mejores joyas que las creadas por la naturaleza.
Palabras preciosas Neus :)
Publicar un comentario