00:30 de la nit, senc un xicotet soroll que fa que recorrega per la meua pell un calfred. He agafat el batín per anar a vore el que passava. Al arribar a la cuina, he vist una xicoteta ombra que s’amagava baix la taula, més tard, he vist com a poc a poc, al mateix temps que unes veuetes diminutes es sentien pel pasillo, es sentia: “aibó, aibó, a casa a descansar...” amb una tonadeta ben coneguda i, uns donyets, em dedicaven un somriure.
Al dia següent, confusa per tot el que em va passar, li ho vaig contar a la meua mare, ella, no va fer molt de cas, no la culpe, ja que dir que haver vist 7 donyets...
Després de sopar, he començat a llegir al llit però de seguida que tots ja estaven amb la llum apagada, he tornat a sentir la mateixa tonadeta...
Vaig anar més a prop per enterar-me millor. Al final de la cuina, al acostarme cada vegada més al lloc del que pareixia que procedien, podia escoltar una música de fons, cada vegada més clara.
De sobte, veig una llum que s'encén al menjador i senc: - “ Neus, que fas?” la música, les llums, també s’apagaren. Clar, aquestos personatges no volien ser vistos per les mares dels xiquets, ja que, algunes mares, no totes, no els agraden ni creuen amb donyets i Peter Pan. Només aquells que volen tindre aquest dó però no gastar-lo, poden gaudir d’aquesta capacitat de viure el conte escollit cada nit i, sempre ser un xiquet, al menys, amb la imaginació.
9 comentarios:
Que els donyets siguen sempre amb tu.
Espere impacient la descoberta de ta mare del món dels donyets, gnoms, fades i altres éssers del teu storydream tan fantàstic!!!
Supose que ja ens contaràs que van fer quan ta mare se n'anà a dormir tota inconscient del que estaves vivint. Pssssssss!!! No li ho contes, ja se n'assabentarà després quan acabes la història, però jo la vull veure abans que ella!!! It's our secret!!! Send me your story, please!!!
Kisses
Bon dia Jordi i Joana, gràcies per la visita. Joana, potser tingues una sorpresa, :D b7s!!
Neus, no sabia que fosis la Blancaneus...la imaginació fa meravelles. De moment ja tens els 7 donyets, però i el princep, on s'ha amagat???
Un petò,
M. Roser
Te acabo de mandar un cuento en verso sobre un ratón para que le haga compañía a los nomos de tus sueños. A mí, cuando niño, se me aparecía un ratoncito blanco y todavía me acuerdo de él. No dejes que el tiempo desmorone tus sueños.
Un abrazo. Javier.
Leer tu cuento en valenciano:
Es como sentir la caricia de una pluma en mi cara,
que calma mi ánimo
y lo posa entre algodones.
Lo mismo que siento al leerlo en castellano.
Las lenguas maternas siempre son buenas.
Cuando he leido tu cuento estaba charlando y viendo tu blog con David el Gnomo. Y hemos concidido que la cultura y la imaginaciòn sirven para hacerte fuerte sin dejar de pisar el suelo.
Como en estos versos.
..Que no te compren
por menos de nada,
que no te vendan
amor sin espinas,
que no te duerman
con cuentos de hadas,
que no te cierren
el bar de la esquina.
firmado:
ME HE CAIDO DENTRO L´BARRIL. Prrrffff...
M. Roser, molt bó el teu comentari. Gràcies. Un petó per a tu també.
Javier, me ha encantado tu cuento, es una maravilla. Muchas gracias por enviármelo. Un abrazo.
Gracias por la visita y por tus versos "perrito del barril". Me estoy enterando de muchas cosas en los libros que me prestaste, y no os preocupéis David y tú. Me gusta conservar la lengua y seguiré jugando a escribir cositas. Un abrazo.
Publicar un comentario