Llegendes de la Ribera

Per encetar l'any al bloc he triat aquesta ressenya que vaig fer ahir mateix, però tinc molt escrit encara sense corregir, que ara ho tinc que anar fent jo mateix, així que per una part no m'atrevia i per una altra ja avisse de que si vos fan mal els ulls, ja sabeu perquè pot ser, jo ho intentaré. Vos desitge un FELIÇ ANY!!

Amb aquest llibre els autors, Enric Ramiro i Eduard Bueno, han fet protagonista a la Ribera recuperant una de les maneres més tradicionals de contar històries recurrint a llocs coneguts i esdeveniments històrics explicats com feia la gent d'abans mitjançant ésser fantàstics i valorant molt el treball, el sentit de l'amistat i la natura.
Abans no hi hava electricitat, tampoc tantes hores d'estudi ni mitjos per practicar jovis, així que molts vellets de la casa desde la "cadiera" aragonessa fins a la llar valenciana amb llegendes i rondalles feien les hores oscures de l'hivern més entretingudes per als xiquets i també així els ensenyaven alguna cosa o els feien pensar.

Llegendes de la Ribera és un llibre entretingut que utilitza dades geogràfiques verídiques per contar històries fantàstiques que ténen lloc a la Ribera utilitzant metàfores con la del gegant Entrepanet on compara les sèquies amb les venes del gegant i després la forma de la serra.
També s'anomenen esdeveniments històrics com la guerra de Germanies i l'estancia de Jaume I a Alzira per contar aquestes històries amb un llenguatge que tots podem entendre i amb recursos etnogràfics dels oficis (el barquer, llauradors...) i d'ús quotidià con el café de perolet anomenat a la llegenda de la Maquinota de Riu-Rau.
En totes les llegendes està molt present el sentiment de l'amistat desde Entrepanet amb el ratolinet, Ferran amb la serp, Nelo amb el turc, els xiquets de la Font de l'Almaguer, etc... i una crida a la conservació del Medi també present amb la sensibilitat del regal del gegant formant un pasisatge meravellós després de la seua mort. Amb el crit d'atenció dels homenets del subsòl toca un tema ben real i seriós com son els residus nuclears i... qui ens diu que en un futur llunyà no s'ajunten els pobles formant-ne altres més grans i li posen el nom format per la primera síl·laba del nom de cada poble?

Todos con Labordeta en la Universidad

Nuestro querido amigo Gonzalo Tena ha tenido la amabilidad de enviarnos las fotografías que tomó durante el acto, así que compartiré esta entrada con él añadiendo sus fotos al texto. ¡Gracias Gonzalo!


Joana Navarro recitando el poema de Jordi Dorca

respirando hondo

"Somos" una de las canciones favoritas de mi madre

Antonio Pérez Lasheras, Nacho Escuín, Miguel Morata y Alfons Cervera al inicio del acto.

Migue (Kairo) cantando "Una tarde sin fin"

Javier Gm, coordinador del Carpe Diem

El pasado jueves día 15 la voz y la obra de José Antonio Labordeta volvió a juntarnos esta vez en el Aula Magna de la Universidad de Valencia. La presentación del libro “Setenta y cinco veces uno” poesía reunida desde 1945 hasta el 2010 de Labordeta, ha sido un trabajo muy valioso que presentaron Miguel Morata (libería Primado), Alfons Cervera (escritor), Antonio Pérez Lasheras (profesor de literatura de la Universidad de Zaragoza) y el simpatiquísimo Nacho Escuín (editor de Eclipsados).

El Sr. Antonio Pérez hizo un análisis de canciones y poemas que nos hacían entender por qué, a quién, en qué circunstancias o en qué pensaba Labordeta en el momento en que escribía, siempre procurando llegar a toda la gente y eso ha quedado confirmado que lo consiguió.

La segunda parte del acto consistió en la lectura de poemas. Mi amigo Alberto Villén abrió con un poema propio que pasea por las canciones de Labordeta, mi siempre maestra Joana Navarro recitó el genial poema de otro amigo: Jordi Dorca. Bibiana (de Alfambra) leyó un poema de Labordeta y Viktor Gómez uno propio. Me gustó muchísimo cómo recitó Javier Gm un poema propio muy entrañable y divertido al igual que Fermín Alegre. Yo no sé cómo lo hice, dicen que bien pero estaba muy nerviosa porque había muchísima gente, algunos de pie y leí este poema que escogieron Luci y mi madre y yo no conocía pero que me gustó mucho y que escribió Labordeta a sus alumnos:

“Mientras vosotros estáis con los grafismos

contándome la historia de los tiempos

escribo en el silencio de las aulas

palabras nostálgicas, recuerdos.

Mientras vosotros habláis de socialismos,

de movimiento obrero, de Bismark el guerrero,

contemplo los objetos perdidos en el cielo

y escribo versos, tiernos versos de amor y regocijo.

Mientras crecéis para hombres y mujeres

y del ojo infantil os cuelga tanta vida,

asumo nostálgico este tiempo

que apenas si me queda entre los dedos.

Mientras vosotros vais,

yo vengo.

Doloroso es cruzarse en el camino. “

Cuando acabamos de recitar allí estaba nuestro Migue (Kairo) que cantó “Una tarde sin fin”, su voz resonaba en cada rincón de la sala, fue muy emotivo y los que aún no la habían oído les encantó. Le aplaudieron muchísimo. Por supuesto acabamos cantando juntos el “Canto a la libertad”.

En el homenaje había mucha gente de Teruel pero que viven en Valencia como mi padre, Gaspar, Trini, Gonzalo, Alberto Villén y Alberto Galindo, y algunos que conocí esa tarde como Agustí Cerdá que también era amigo de Labordeta y estuvo con él en el Congreso, me gustó porque tiene cara, y sonrisa de buena persona.

Estoy muy contenta de haber participado en este acto dedicado a una persona tan entrañable como José Antonio Labordeta y con gente tan estupenda.

Paseo nebusqueado

Las ruedas siguen girando

dejando atrás la mañana

riendo y pintando colores

de fresca caricia blanca.

Siguiendo con los pedales

hemos llegado al peirón

que preside la entrada del pueblo

como un buen anfitrión.

Enredadas trae el aire

transparentes risas de agua

que juegan con el invierno

y con las piedras que bañan.

Entre los campos visito un camino

que ya echaba de menos

saludo el lugar al entrar,

hemos llegado a los yermos.

Peter Pan para todos

Caída libre
desde los altos riscos.

Volar como tú.

Vesprada amb Besllum

Buenas, després de l'entrada de ma mare, torne a tindre el control del bloc :D
A les 19:00 de la vesprada del divendres ens reunirem en Guadassuar en una sala del centre cultural per a la presentació del poemari “Besllum” de Joana. Miguel Ángel va fer una presentació genial del llibre i de Joana, Núria va tocar el piano molt bé i ens va acompanyar quan recitàvem els poemes, jo anava passant el power tan bonic pensant en lo bé que li havia quedat a D. Fernando a cada diapositiva, la gent va gaudir i aplaudir molt. El que va vindre després va ser més emocionant quan Joana va començar a recitar “Voldria” acompanyada per Migue amb la guitarra i a la veu, com en el vídeo. La gent estava encantada però ací no acaba tot, Migue havia preparat una sorpresa musicant i combinant els versos de tres poemes per crear una cançó que a tots ens va agradar moltíssim. Ma mare i Antonio Selfa, van començar a fer palmes per animar a la gent i van acabar tots participant, es va fer molt curta aquesta presentació.

Després, els que van voler, van vindre a casa de la meua iaia a fer una picadeta, allí també descobrirem l’art d’Alberto a l’hora de tallar pernil finet, finet, casi dibuixat.

Besllum a Guadassuar

Presentació de Besllum el divendres 11/11/2011 a les 19 hores en el centre cultural de Guadassuar (Carrer Sant Josep nº1)

Joana Navarro ens presenta un recull de poemes que ens descobreixen noves veus d'esperança. Veus que renaixen més enllà de la negra fenedura i esvoranc del neguit, angoixa o dessassossec inherent a tot ésser humà, transformant-se en un brogit de versos que ressona a contrallum, mentre conjuga amb un gran equilibri harmònic el simbolisme dels element de la natura, la musicalitat i el joc de contrastos.

L’acte será presentat per M. A. Briz amic i antic company de treball de Joana a l’escola de Tous, estarà amenitzat al piano per Nuria de Vuyst, alumna de Joana, però ací no acaben les ganes de l’autora per compartir un dels moments més especials. Com a col·laboració lectora també comptarà amb Neus Sangüesa que va rebre l’espempta per a començar a escriure de la mà de Joana a l’aula. Per acabar, gaudirem junts desde el primer acorde amb la veu de Kairo que ha musicat magistralment alguns dels poemes aconseguint crear un ambient únic.

Fins ara el poemari de Joana ha despertat l’emoció més enllà de les fronteres de la nostra llengua. Ací deixe les paraules de Alberto Villén, ex-alcalde de Orihuela del Tremedal (Terol) i també escriptor que estarà present a l’acte: “Los versos de Joana Navarro, exponen con sentimiento e intensidad la transparencia de la luz de la palabra escrita, como la expresión que su voz temblorosa no se atreve a decir, como reflejo del tiempo.”

Esteu convidats aquesta vesprada a exterioritzar aquesta harmonia i començar el cap de semana amb un somriure de satisfacció.

Neus Asensi