amigos en los yermos

15 de febrero de 2011

Conte rimat



Fa molts anys al firmament

es va celebrar una festa

i just en aquell moment

van demanar a l’orquestra

la cançó de l’element.


“Aire” cantaven a cor

satèl·lits, estels i planetes,

i van crear amb amor

vida, animals i plantetes

Farien la Terra d’or!


D’entrada tots vivien

de manera natural.

per no tindre no tenien

societat estructural,

ni de lletres en sabien.


Venien els quatre elements

a visitar nostra Terra.

de vegades molt dolents

baixaven de la serra

i cridaven, molt potents.


L’home passà a l’acció

per defensa i per enveja

va entrar en evolució.

Ara, el temporal neteja,

creu que té la solució.


Els peixos finen al mar

l’aigua del riu no està neta.

Aire i terra criden en un plor:

estem matant el planeta!

no hi ha res per explotar!


Què es aquesta alteració?

Potser és la humanitat?

Se consciència la població

per pròpia seguritat

s’implica amb determinació.


Hi ha una gran associació,

als carrers solidaritat

per frenar la pol·lució

fins i tot, a la ciutat

reina la col·laboració!


Viure la humanitat

sense matar el planeta

eixa es la llibertat

en el pensament d’esta xiqueta.

9 de febrero de 2011

Cuidem la natura


L'autor d'aquest poema, és el meu amic i company des de la guarderia, José Miguel. És un xiquet atent, sensible i sobretot un bon amic dels seus amics. Al fer aquest poema, ha demostrat tindre la sensibilitat que cal al escriure preocupant-se per la Natura, que és cosa de tots. Amb aquest tema, la gent deuríem pensar en unir les nostres forces i, així podriem veure algún resultat i no anar perjudicant-mos nosaltres mateixa, com bé diu el nostre autor. Felicitats, José Miguel, segueix axí, moltes gràcies per deixar-me compartir el teu poema.


El sol brilla
tot el llarg del dia.
Quan es diu:
a descansar!
la lluna va pujant
fins arribar ben alt.
Amb els dies es va desgastant.
Lluna plena mitja lluna
quart creixent o quart minvant.
A la matinada
altra vegada
el sol torna a pujar
per a nosaltres il·luminar,
la terra, el sol va rodant
i a poc a poc color va donant.
El canvi climàtic estem experimentant,
la terra va trencant
el que nosaltres no podem reparar.
Entre tots l'hem espatllat
i nosaltres ens estem perjudicant.
José Miguel Gómez

6 de febrero de 2011

Blocaires


Planteta avall
s'esmuny l'aranyeta
pel seu filet
poteta a poteta,
s'ha construit
d'argent la caseta.
Igual fem nosaltres
amb bona lletreta,
tots els blocaires
junts a la xarxa
tenim al bloc nostra caseta,
i ens fem la visita
per la finestreta.

31 de enero de 2011

El mensaje


Escucha, amigo, mi mensaje.

Es un mensaje sereno

un mensaje,

en él nacen los sueños

y se hacen reales

en el cielo.

16 de enero de 2011

al Besllum


De vegades rebem notícies que ens fan pensar que, el Besllum ens il·lumina amb molta, moltíssima claror. Gràcies, Joana.

Una emoció
recorre la meua pell
com una abraçada.
Vull riure, vull cantar,
i sols puc escriure.

12 de enero de 2011

Paisajes

http://www.descubrealcaniz.com/2010/07/la-estanca/

Seguro que encuentro la estanca
cubierta de escarcha blanca.
La luz brillante de la nieve
ilumina aquel vuelo breve

del àguila.
Siempre me hinoptiza
volando hasta la pedriza.

Pedriza de Jorcas

4 de enero de 2011

Jon tiene un don II


Los tres amigos se pusieron de acuerdo para concienciar a la gente y colaborar con la ONG de los padres de Luis.

Jon y Lucas hablaron con los de su clase del cole y todos quisieron colaborar. Oscar, Mario, Javi, Olmo y Pedro, que iban siempre juntos, se encargaron de hablar con Juan Cristóbal, que les dejó el carrito tirado por su burro “Pepico” y fueron por el pueblo con Candela, Andrea, María, Pitu y David vendiendo unas papeletas de rifa que habían preparado Carla y Elena. Sorteaban un jamón que les había regalado la yaya de Neus y Pedro. En todas las casas les compraron papeletas y colaboraron con juguetes, ropa, cosas útiles de la casa, incluso algún mueble que no sabían muy bien donde colocar.

Se encontraron con sus maestras, Lucía, Joana y Chelo que estaban tomando café, y les contaron su proyecto. Enseguida se pusieron en marcha, hablaron con otros maestros y les regalaron varios libros y material escolar que les podía ser útil a otros niños.

Finalmente fueron al almacén en donde iban colocando todas las cosas que habían recogido para hacer un inventario de todo, y vieron que tenían bastante para llenar un camión de los grandes.

Los padres de Luis estaban muy contentos. Les dieron las gracias a todos. Realmente estaban felices. Los niños se miraban unos a otros, satisfechos durante los días que habían estado trabajando duro por ayudar a otros niños, sentían que valía la pena. Jon y Lucas, que siempre andaban solos, habían sido capaces de juntar a todos los chicos por una buena causa.

El camión llegó por la mañana pronto y allí había mucha gente para cargarlo, ayudó casi todo el pueblo y los que no pudieron, se dedicaron a preparar un buen almuerzo para cuando los trabajadores terminaran.

Se despidieron de Luis y de sus padres. Si todo salía como estaba previsto, el camión llegaría a su destino la noche de Reyes. Jon y Lucas se fueron a su banco de la plaza esa noche, y vieron pasar una estrella.